Cànnabis Terapèutic - Guia completa de la marihuana medicinal

En aquest article analitzem amb detall la marihuana medicinal i tot el que cal saber sobre ella.

La marihuana conté centenars de molècules importants. Molts d'aquests compostos químics, inclosos el THC i el CBD, mostren un gran potencial en estudis científics i testimoniatges de pacients. Descobreix com funciona exactament la marihuana medicinal, si és addictiva i si causa algun efecte secundari.

Què és la marihuana medicinal?

La marihuana medicinal i la marihuana recreativa són bàsicament el mateix producte però utilitzat amb finalitats diferents. Les flors de marihuana contenen alts nivells de diferents substàncies, com el THC i el CBD, que els investigadors estan analitzant en els laboratoris.

En consumir-les amb un determinat propòsit, moltes d'aquestes molècules mostren senyals primerencs prometedors en estudis amb cèl·lules i animals, així com en gran quantitat d'assajos en humans.

Encara que els testimoniatges de molts pacients afirmen que experimenten grans beneficis en consumir marihuana medicinal, fumar marihuana no és una fórmula màgica per a prevenir i curar malalties.

Els pacients de cànnabis medicinal consumeixen la marihuana de diverses formes, com vaporitzant flors i extractes crus, consumint comestibles o prenent olis per via sublingual.

• Llacunes en la recerca

La falta de dades disponibles limita enormement la validesa d'informes anecdòtics aparentment miraculosos sobre la marihuana medicinal. A pesar que els científics han investigat la marihuana en profunditat durant més d'un segle, la prohibició de l'herba des de fa dècades ha obstaculitzat que puguem comprendre del tot els seus efectes medicinals.

Actualment, l'Agència de Control de Drogues dels Estats Units (DEA) té classificat el cànnabis com una droga de la llista I^[1], juntament amb l'LSD, l'heroïna i el peyote. Per definició, les substàncies d'aquesta categoria no tenen un ús medicinal acceptat en aquests moments, i presenten un alt potencial d'abús. Aquesta llista contradiu l'ús actual de l'herba al país, on 36 estats poden receptar marihuana als ciutadans per a diverses malalties. El consum de marihuana també està tècnicament prohibit per la legislació de la UE, mentre que alguns països membres han legalitzat el seu ús per a determinades condicions.

Què és el cànnabis?

El cànnabis és un gènere de plantes amb flors que pertanyen a la família Cannabaceae, en la qual també s'inclouen el llúpol i els arbres Celtis. Les plantes de cànnabis són dioiques (desenvolupen plantes mascle i femella), i la majoria dels productes de cànnabis que consumim, ja sigui amb finalitats recreatius o medicinals, es deriven de les flors de les plantes femenines.

La taxonomia correcta de les plantes de cànnabis és una qüestió molt debatuda. Però, en general, aquestes plantes es divideixen en tres espècies: cànnabis índica, cànnabis sativa i cànnabis ruderalis.

Conceptes bàsics sobre els compostos del cànnabis

El cànnabis conté més de 400 compostos químics diferents. Més de 100 són cannabinoids, unes substàncies que actuen, directa o indirectament, sobre els receptors cannabinoids.

Els dos components més coneguts del cànnabis són el THC (tetrahidrocannabinol) i el CBD (cannabidiol). El THC és el principal compost de la marihuana i el que li confereix el seu efecte psicoactiu. El CBD, d'altra banda, se sol trobar en concentracions altes en varietats de cànnabis o cànem que han estat especialment criades perquè siguin riques en aquest cannabinoid.

A més de cannabinoids, el cànnabis conté altres compostos importants, com els terpens. Es troben en els olis essencials de la planta i exerceixen un paper clau a l'hora de proporcionar-li al cànnabis la seva peculiar aroma.

Cada planta de cànnabis té la seva pròpia composició química. Algunes, per exemple, tenen unes concentracions més altes de certs cannabinoids i terpens que unes altres. Això es deu a la genètica de les diferents varietats.

Efecte seguici

Gran part de la recerca sobre el cànnabis se centra en l'anàlisi dels efectes dels diferents compostos aïllats. I, encara que això ens pot proporcionar molta informació sobre els propis compostos, també planteja moltes preguntes entorn de les propietats úniques del cànnabis.

El terme "efecte seguici" va ser encunyat per Raphael Mechoulam, un destacat investigador israelià. En 1998, Mechoulam i els seus companys van descriure l'efecte seguici en un article^[2] publicat en el European Journal of Pharmacology. El document explica com els efectes del cànnabis no són produïts solament per les substàncies químiques que conté, sinó també per la forma en la qual aquests compostos interactuen entre ells dins de l'organisme.

Un bon exemple d'efecte seguici es pot observar en la interacció entre el THC i el CBD. Molts estudis han demostrat que el CBD redueix^[3] alguns dels efectes embriagadors del THC en afectar la capacitat d'aquesta substància per a unir-se als receptors CB1 del cervell i el cos.

Un altre exemple d'efecte seguici es pot observar en comparar els efectes dels cannabinoids sintètics aïllats, com, per exemple, el dronabinol (THC pur sintètic), amb els dels cannabinoids naturals. Els efectes del dronabinol són molt diferents als del THC, i els seus efectes secundaris solen ser molt més intensos i prolongats.

Això podria ser difícil d'entendre, ja que el dronabinol té una estructura molt semblant al THC. No obstant això, les principals diferències entre els efectes del dronabinol i els del THC probablement es deuen a aquest efecte seguici, ja que el dronabinol només conté THC pur, mentre que el cànnabis conté una gran varietat de compostos químics.

Conceptes bàsics sobre el sistema endocannabinoid

Per a poder entendre el cànnabis medicinal és imprescindible que sapiguem com funciona el sistema endocannabinoid - el sistema que intercedeix en els efectes del cànnabis dins del nostre cos.

El sistema endocannabinoid és un sistema regulador. De fet, alguns ho consideren com el principal sistema homeostàtic de l'organisme, responsable de mantenir un delicat equilibri que fa que el nostre cos funcioni de manera òptima.

Aquest sistema consta bàsicament de tres components principals:

• Endocannabinoids, com la anandamida i el 2-AG. Aquests compostos són molt semblants als cannabinoids del cànnabis, però són produïts de manera natural pel cos.
• Receptors cannabinoids CB1 i CB2, que són els que capten els endocannabinoids. Els receptors CB1 es troben en el cervell en altes concentracions, mentre que els receptors CB2 estan situats en les cèl·lules immunes.
• Enzims, com l'àcid gras amida hidrolasa o el citocrom P450, que ajuden a sintetitzar, transportar i metaboliztar els cannabinoids.

El cos produeix endocannabinoids en resposta a una gran varietat de factors, com l'exercici, l'estrès, el moment del dia, etc. Quan ens enfrentem a una situació estressant, el nostre cos produeix endocanabinoides per a ajudar a minimitzar els efectes negatius de l'estrès.

Aquests endocannabinoids són transportats per a activar receptors concrets. Per a ajudar-te a visualitzar aquest procés, imagina que els receptors cannabinoids són panys i els endocannabinoids claus. Quan un endocannabinoid activa un receptor, desencadena una resposta dins del cos.

De moment, la ciència ha demostrat que el sistema endocannabinoid està involucrat en multitud de processos corporals, entre els quals s'inclouen:

El cànnabis com a medicament

El sistema endocannabinoid va ser descobert en el segle XX, quan uns investigadors intentaven comprendre els mecanismes pels quals el cànnabis produeix el seu efecte psicoactiu. En l'actualitat, es creu que el sistema endocannabinoid és un possible objectiu terapèutic per a una gran varietat de trastorns, i les teràpies a base de cànnabis són cada vegada més populars.

Fins ara, la major part de la recerca sobre el cànnabis medicinal s'ha centrat en el THC i el CBD. El THC és un agonista dels receptors CB1, la qual cosa significa que s'uneix a ells de manera directa. Quan això ocorre, es produeixen una sèrie d'efectes que varien en funció del mètode d'administració, la grandària de la dosi, i la sensibilitat de la persona.

El CBD, d'altra banda, és molt més complex. A diferència del THC, el CBD no té gran afinitat amb cap dels receptors cannabinoids. En el seu lloc, funciona amb els receptors de serotonina, vaniloides, GABA, gamma, i molts altres. De fet, s'ha demostrat que el CBD actua a través de 60 vies moleculars diferents.

El consum de marihuana medicinal consisteix a utilitzar els compostos del cànnabis per a restablir l'equilibri del sistema endocannabinoid i, d'aquesta forma, combatre una gran varietat de trastorns i símptomes.

És efectiu el CBD sense THC?

El CBD sembla funcionar bé sense THC. Moltes persones indiquen bons resultats en usar productes a base d'oli de CBD que contenen només traces de THC.

Alguns pacients i empreses proposen aïllar els cannabinoides pels seus efectes individuals amb l'esperança d'obtenir grans dosis de molècules aïllades. Encara que algunes persones indiquen que han aconseguit bons resultats a través d'aquest mètode, les últimes recerques apunten cap als beneficis d'utilitzar tota la planta, tal com el pretenia la naturalesa.

Les flors de marihuana contenen més de 100 cannabinoides i més de 200 terpens. Encara que aquests compostos ofereixen els seus propis efectes de forma aïllada, també sembla que treballen en equip donant lloc a aquest efecte seguici^[4]. Els estudis actuals suggereixen que els cannabinoides i els terpens podrien establir una relació sinèrgica que millora els resultats. Això significa que el CBD i el THC funcionen ben junts (així com per separat).

Sembla que existeix una opinió general segons la qual la gent considera el CBD com la molècula medicinal no psicoactiva i el THC com el compost psicoactiu "divertit" per a ús recreatiu. Tanmateix, això està bastant lluny de la veritat, ja que hi ha molts estudis en curs que també estan analitzant el potencial medicinal del THC.

L'actuació i les inversions de les empreses farmacèutiques també avalen el sorgiment del THC com un cannabinoide medicinal convencional. Per exemple, Insys Therapeutics va crear una forma sintètica de THC, coneguda com dronabinol.

Curiosament, l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va aprovar el medicament com a segur i eficaç per a l'anorèxia induïda per VIH/SIDA^[5] i les nàusees i vòmits induïts per la quimioteràpia^[6].

La DEA també va canviar el dronabinol de la llista I a la llista II, mentre que va deixar la marihuana en la categoria més restrictiva.

Recerques sobre marihuana medicinal

Cada vegada hi ha més estudis que analitzen el potencial terapèutic del cànnabis. No obstant això, comprendre el cànnabis i com exerceix tants efectes diversos en el cos pot ser complicat.

• Inflamació

Una gran quantitat d'estudis científics mostren que el sistema endocannabinoid exerceix una funció essencial en la regulació dels processos inflamatoris.^[7] A més, alguns estudis preclinícs han mostrat que els cannabinoids poden reduir la inflamació^[8] associada amb diverses afeccions, en models animals. Un informe de 2018^[8] suggereix el potencial dels cannabinoids per a alleujar els símptomes de la osteoartritis, en catalitzar una acció antiinflamatòria, analgèsica i antinociceptiva des del sistema endocannabinoid. No obstant això, els investigadors assenyalen que només s'han realitzat alguns assajos clínics per a avaluar la seguretat i l'eficàcia del cànnabis medicinal en aquest àmbit.

• Dolor

El sistema endocannabinoid també influeix en la forma en què sentim i reaccionem al dolor. La recerca ha detectat receptors cannabinoids en zones presinàptiques^[10] dels sistemes nerviós central i perifèric. Els cannabinoids que actuen sobre aquests receptors alteren la transmissió dels senyals de dolor. Per tant, els cannabinoids s'han convertit en un tema d'interès per al tractament de diversos tipus de dolors, incloent el dolor nociceptiu causat per lesions i el dolor neuropàtic derivat de malalties com la esclerosi múltiple.^[11]

• Malalties cutànies

El sistema endocannabinoid està present en tota la pell^[12], i es pot activar amb productes tòpics de cànnabis com a cremes, bàlsams, olis, etc. Aquest descobriment ha donat lloc a un enorme mercat de productes que ajuden a combatre l'acne, les reaccions al·lèrgiques, la dermatitis, la psoriasis, etc.

• Problemes de salut mental

Les recerques sobre el cànnabis per a tractar trastorns mentals continuen sent frustrantment limitades, encara que estudis preliminars han mostrat el potencial neuroprotector^[13] dels cannabinoids. A més, es creu que els cannabinoids fomenten la neurogènesi^[14] (la creació de noves neurones) en zones clau del cervell associades amb la salut mental.

• Tumors

Una de les funcions del sistema endocannabinoid s regular el creixement i la mort cel·lular. En els últims anys, això ha creat un intens debat entorn de la possibilitat d'utilitzar els cannabinoids per al tractament de tumors. Encara que es troba en les seves primeres etapes, una nova recerca indica que les teràpies amb cannabinoids^[15] podrien ajudar a regular el creixement i la disseminació dels tumors.

• Nàusees, vòmits, apetit

La recerca ha destacat una relació entre el THC i el CBD^[16] i les nàusees i vòmits^[17] en models animals.

• Trastorns del somni

Donat l'efecte sedant que sovint produeixen els ceps de cànnabis riques en THC (sobretot en grans quantitats), sembla lògic pensar que el cànnabis tingui potencial com un suplement interessant per a dormir. Per desgràcia, els estudis d'alta qualitat en aquest àmbit són escassos. Però, així i tot, hi ha gran quantitat de testimoniatges sobre els efectes sedants i somnífers dels ceps índics potents; per exemple, els qui vulguin accelerar el viatge al país dels somnis poden optar per fumar ceps rics en THC per a facilitar el procés. També s'està estudiant^[18] el potencial del CBD per a aquesta fi, però els resultats encara no són concloents.

Com accedir a la marihuana medicinal

Alguns països han legalitzat el consum de cànnabis amb finalitats medicinals, com és el cas dels Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, el Canadà, Austràlia, i molts estats dels EUA. Els programes de marihuana medicinal de cadascun d'aquests llocs varien enormement entre ells. Però, en general, la majoria ha legalitzat el cànnabis per a combatre certes malalties específiques. Les persones que pateixin aquestes afeccions hauran de ser diagnosticades per un professional mèdic que els receptarà el cànnabis, o rebran una targeta de marihuana medicinal amb la qual podran adquirir-la en un dispensari o farmàcia.

Lleis sobre marihuana i cannabinoides sintètics

La marihuana continua sent il·legal per a ús medicinal en molts països europeus, però alguns governs han començat a flexibilitzar la restricció dels medicaments a base de marihuana. Solen ser elaboracions sintètiques i patentades que imiten els efectes de la marihuana. Alguns permeten les flors, encara que no és l'habitual.

Aquests productes inclouen:

Com es consumeix la marihuana medicinal?

La marihuana medicinal està disponible en moltes formes diferents, que inclouen:

• Tintures i olis: les primeres són extractes de cànnabis dissolts en un alcohol d'alta graduació, mentre que els segons utilitzen un oli portador (normalment oliï MCT, de llavor de cànem o d'oliva). Aquests productes poden contenir THC, CBD, i qualsevol altre compost del cànnabis. Alguns, també contenen altres ingredients amb l'objectiu d'oferir un alleujament més especialitzat per a una malaltia o símptoma concrets. Les tintures i els olis se solen consumir col·locant-los sota la llengua, on s'absorbeixen a través de les membranes mucoses de la boca, i fan efecte en aproximadament 15 minuts.
• Comestibles: els comestibles de cànnabis tenen diverses formes. Poden contenir dosis altes de cannabinoids, i, perquè facin efecte, han de descompondre's en l'aparell digestiu. Això pot trigar una hora o més, però proporciona un alliberament lent i prolongat de cànnabis en l'organisme.
• Càpsules: les càpsules de cànnabis contenen una dosi única d'oli de cànnabis. S'ingereixen per via oral, i, igual que els comestibles, són descomposts pel sistema digestiu perquè produeixin efecte.
• Productes tòpics: els productes tòpics de cànnabis, com a cremes i pomades, s'apliquen directament sobre la pell. Poden contenir una gran varietat d'ingredients que ajuden a combatre símptomes com a inflamació, picor, enrogiment, dolor, acne, granellades, etc. Solen fer efecte en uns 10 minuts. Els cannabinoids d'aquests productes ofereixen alleujament en la zona afectada, però no arriben al flux sanguini.
• Flores: les flors seques de cànnabis són molt riques en tricomas, que són els que contenen els cannabinoids, terpens i altres compostos que li donen a la marihuana les seves exclusives propietats medicinals. Aquestes flors se solen fumar o vaporitzar, però també es poden afegir a olis, mantega, etc. Les plantes de cànnabis medicinal es poden obtenir a partir de llavors o esqueixos, depenent de la disponibilitat i el mètode de cultiu.
• Concentrats: els concentrats de cànnabis s'elaboren extraient els compostos clau del material vegetal de la planta per a crear un potent extracte. Aquests extractes poden adoptar diferents formes: haixix, oli, dabs, etc. En general, es consumeixen amb un vaporitzador o una pipa especialitzada, però també es poden fumar i afegir als aliments.
• Pegats transdèrmics: els pegats transdèrmics de cànnabis, com el seu nom suggereix, són uns pegats tòpics que alliberen els cannabinoids en el torrent sanguini a través de la pell. Això els diferencia d'altres productes tòpics, ja que ofereixen un alliberament constant i prolongat de cannabinoids.

Com es dosifica el cànnabis medicinal?

Quan es consumeix cànnabis medicinal, el dosatge és molt important. Lamentablement, el cànnabis afecta a cada persona de manera diferent, per la qual cosa no hi ha normes estrictes quant a la forma correcta de calcular les dosis.

En el cas del THC, es pot sentir alleujament prenent microdosis de 2,5mg. De fet, el concepte de la microdosificació s'està estenent molt, perquè permet que el pacient obtingui alleujament dels seus símptomes sense el fort efecte psicoactiu que indueix el THC en dosis altes. No obstant això, altres pacients podrien necessitar dosis majors per a experimentar alleujament.

El dosatge del CBD també és un tema molt personal, i en general, s'ha de provar amb diverses quantitats fins a donar amb la dosi adequada. Normalment, es recomana començar amb dosis petites i anar augmentant-les a poc a poc. L'objectiu d'aquest enfocament és avançar lentament fins a trobar la dosi que ofereixi el màxim alleujament sense produir efectes secundaris.

Per desgràcia, hi ha molt poca informació entorn del dosatge d'uns altres canabinoides com el CBN, el CBG, o el CBC, ja que aquests compostos han estat sotmesos a molts menys estudis que el THC i el CBD.

Efectes secundaris de la marihuana medicinal

Com tots els medicaments, la marihuana també té els seus propis efectes secundaris. A diferència dels opioides i altres drogues a les quals se'ls associen sobredosis freqüents, la marihuana no suprimeix l'aparell respiratori del cervell. Per tant, els casos de sobredosis per marihuana són pràcticament inexistents.

No obstant això, la marihuana pot afectar les persones ja sigui a curt o llarg termini. Existeix una gran preocupació sobre el consum de marihuana en adolescents i sobre com l'herba pot afectar negativament el cervell en desenvolupament^[19].

Els efectes secundaris de la marihuana són diferents sobre la base del principal cannabinoide que està en joc. Per exemple, el THC i el CBD produeixen efectes molt diferents.

Els possibles efectes secundaris del THC inclouen:

Els possibles efectes secundaris del CBD inclouen:

És addictiva la marihuana medicinal?

Els consumidors de marihuana medicinal poden generar addicció a la marihuana, encara que el risc sol considerar-se baix. L'addicció a l'herba, coneguda com a trastorn per consum de marihuana, pot afectar el sistema de recompensa del cervell i fins i tot provocar canvis en el sistema de dopamina^[20], una xarxa responsable de les sensacions de plaer.

Les recerques mostren que els casos de trastorn per consum de marihuana han augmentat^[21] en els estats estatunidencs que han aprovat mesures per a legalitzar el consum recreatiu de marihuana. Les dades suggereixen que gran part dels consumidors de cànnabis, tant adults com joves, presenten un risc elevat^[22] de desenvolupar el trastorn, fins i tot si no consumeixen marihuana amb tanta freqüència des del principi.

No obstant això, la legalització de la marihuana en aquestes zones sembla estar reduint els casos de sobredosis letals d'opiacis^[23].

Igual que la dependència de qualsevol substància, el trastorn per consum de marihuana es manifesta en forma de consum crònic d'herba, reaccions de dependència i fins i tot símptomes d'abstinència^[24].

La major part d'aquesta recerca se centra en l'addicció a la marihuana respecte a l'herba rica en THC, però els investigadors ara estan comprovant si el CBD^[25] podria ajudar les persones a combatre l'addicció, amb estudis^[26] que analitzen concretament l'addicció a la cocaïna i la metamfetamina.

El futur de la marihuana medicinal

La marihuana medicinal encara està en els seus començaments. Gràcies al fet que la seva legalització està avançant per tot el món, els científics poden investigar la marihuana amb major profunditat i comprensió. A mesura que els investigadors comencen a revelar els efectes de centenars d'uns altres cannabinoides i terpens i com es relacionen de manera sinèrgica, esperem poder veure grans avanços.

El CBD i el THC es mostren com a grans promeses, però són només una petita porció del còctel químic de la marihuana. En el futur, és probable que vegem mescles personalitzades de cannabinoides i terpens adaptades a cada persona i malaltia específica.